La importància de les paraules ... i del valors

“La importància de les paraules...”ho deia Àngels Barceló a Hora 25 el dijous 28 de Novembre per començar un debat amb els seus tertulians referint-se a la mateixa manera de dir “copagament” que “tiquet moderador”. Perquè és el mateix, exactament el mateix. Però des d’aquell dijous fins avui han passat moltes coses. Anem per parts, perquè aquesta realitat trepidant no ens deixa temps de reflexionar, i a vegades cal fer ho:

En primer lloc el Primer secretari del PSC, escollit en el darrer Congrés, Pere Navarro ha deixat clar que tenim la mà estesa envers al Govern de al Generalitat però amb condicions: que les decisions de austeritat no castiguin a les classes mitjanes. Mentre el president Mas mante la geometria variable per pactar els pressupostos

Tornem a la importància de les paraules ja siguin escrites o parlades.

Recordo que en cap dels programes electorals de CIU o del PP consta un sol paràgraf sobre el copagament; és més, el Partit Popular va dir que no en posaria. Ni tampoc consta cap paràgraf sobre totes les mesures que el Govern ha anat desgranant.

Comencem per la sorpresa que ens va donar en la primera compareixença el president Artur Mas, pocs dies després de haver guanyat les eleccions generals el PP, però on CIU va ser la força més votada a Catalunya.

En l’argot de salut ens referim a tiquet moderador, aquella taxa que és posa per dissuadir el consum de serveis. En alguns països del Nord d’Europa com Suècia i Noruega, en els que ens emmirallem sovint, l’utilitzen. Darrerament, però, s’ha publicat un article, “No todo es clínica”, de José Ramón Repullo,que qüestiona l’equitat en l’ús de tiquet moderador perquè no discriminen entre l’ús i l’abús.

Durant els darrers quatre anys a Catalunya s’ha establert el millor tiquet moderador pel consum de fàrmacs: la recepta electrònica, aquest avenç tecnològic que ha fet que tots els pacients tinguin només aquell fàrmacs que necessiten, que els metges puguin establir quines son les pautes més adequades, que les visites als CAPs disminueixin per aquets motiu... Per tant de tiquet moderador res, si de cas tiquet recaptador .

L’únic que aportarà aquest copagament serà uns ingressos de 100 M d’euros.

Després de les declaracions del President anunciant que estudiarien el tema, ràpidament el Col·legi de Metges de Barcelona va corregir, especificant que no recaigués en els pacients crònics, que son els que més consumeixen, i que es tingués en compte el nivell de renta. El vicepresident del COMB deia textualment “si serveix per incorporar més recursos, el saludarem favorablement”.

Doncs ja estava tot dit: aleshores per posar-li la nota nacionalista només ha va caldre recordar que aquestes modificacions no es podien fer des de les autonomies, sinó que s’havien de prendre dins l’àmbit del Consejo Interterritorial de Salud, que no és reuniria fins tenir el nou Govern. I amb l’aprovació del Ministeri, perquè la farmàcia és una de les poques competències que li queda al Ministeri en temes de Sanitat, i a més requereix una modificació legislativa.

Mentrestant, el nou president del Govern espanyol no ha dit res...De moment sondeja les seves autonomies, Madrid i Galicia es mostren partidàries, mentre que casualment Javier Arenas, que en breu te eleccions a Andalusia, diu que ni parlar-ne; i València rebutja directament el copagament.

Hem continuat dia darrera dia: el Gerent del Clínic feia unes declaracions on deia que considerava “insuficients” les retallades i era necessari introduir el impostos indirectes (copagament). El 061 defensava que deixar de contestar 35 trucades diàries no era greu, per uns servei d‘emergències... El sector de Salut Mental carregava contra la tisorada i avisava que començava a tenir conseqüències greus per aquest pacients...

Diferents dirigents de CiU han demanat repetidament “PSC fort i responsable” i que passem pàgina del “malbaratament, la mala gestió , l’herència econòmica i l’esta ànims que hem deixat al país". Els nostres diputats no han parat de fer declaracions en contra de la mesura de copagament de l’euro per recepta. En la presentació de la Llei de Pressupostos el passat 20 de desembre, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar el "tiquet moderador" com un impost "dissuasori" que s'aplicaria d'entrada amb caràcter "universal", encara que va obrir la porta a estudiar després "exempcions" en funció del nivell de renda. I en unes recents declaracions Oriol Pujol ha reconegut que hi pot haver matisos respecte a l'euro per recepta, en funció de la renda, el tipus de malaltia o la cronicitat de determinades patologies.Tot plegat sona a... improvisació!

El nostre primer secretari, Pere Navarro ho dit alt i clar: tindrem la mà estesa, però amb condicions. Pagar un euro per recepta és una de les “receptes” menys solidàries que se l’hi ha acudit al govern dels "millors". El que els hi deia: la importància de les paraules i de les valors, sobretot dels valors.