La importància de les paraules ... i del valors

“La importància de les paraules...”ho deia Àngels Barceló a Hora 25 el dijous 28 de Novembre per començar un debat amb els seus tertulians referint-se a la mateixa manera de dir “copagament” que “tiquet moderador”. Perquè és el mateix, exactament el mateix. Però des d’aquell dijous fins avui han passat moltes coses. Anem per parts, perquè aquesta realitat trepidant no ens deixa temps de reflexionar, i a vegades cal fer ho:

En primer lloc el Primer secretari del PSC, escollit en el darrer Congrés, Pere Navarro ha deixat clar que tenim la mà estesa envers al Govern de al Generalitat però amb condicions: que les decisions de austeritat no castiguin a les classes mitjanes. Mentre el president Mas mante la geometria variable per pactar els pressupostos

Tornem a la importància de les paraules ja siguin escrites o parlades.

Recordo que en cap dels programes electorals de CIU o del PP consta un sol paràgraf sobre el copagament; és més, el Partit Popular va dir que no en posaria. Ni tampoc consta cap paràgraf sobre totes les mesures que el Govern ha anat desgranant.

Comencem per la sorpresa que ens va donar en la primera compareixença el president Artur Mas, pocs dies després de haver guanyat les eleccions generals el PP, però on CIU va ser la força més votada a Catalunya.

En l’argot de salut ens referim a tiquet moderador, aquella taxa que és posa per dissuadir el consum de serveis. En alguns països del Nord d’Europa com Suècia i Noruega, en els que ens emmirallem sovint, l’utilitzen. Darrerament, però, s’ha publicat un article, “No todo es clínica”, de José Ramón Repullo,que qüestiona l’equitat en l’ús de tiquet moderador perquè no discriminen entre l’ús i l’abús.

Durant els darrers quatre anys a Catalunya s’ha establert el millor tiquet moderador pel consum de fàrmacs: la recepta electrònica, aquest avenç tecnològic que ha fet que tots els pacients tinguin només aquell fàrmacs que necessiten, que els metges puguin establir quines son les pautes més adequades, que les visites als CAPs disminueixin per aquets motiu... Per tant de tiquet moderador res, si de cas tiquet recaptador .

L’únic que aportarà aquest copagament serà uns ingressos de 100 M d’euros.

Després de les declaracions del President anunciant que estudiarien el tema, ràpidament el Col·legi de Metges de Barcelona va corregir, especificant que no recaigués en els pacients crònics, que son els que més consumeixen, i que es tingués en compte el nivell de renta. El vicepresident del COMB deia textualment “si serveix per incorporar més recursos, el saludarem favorablement”.

Doncs ja estava tot dit: aleshores per posar-li la nota nacionalista només ha va caldre recordar que aquestes modificacions no es podien fer des de les autonomies, sinó que s’havien de prendre dins l’àmbit del Consejo Interterritorial de Salud, que no és reuniria fins tenir el nou Govern. I amb l’aprovació del Ministeri, perquè la farmàcia és una de les poques competències que li queda al Ministeri en temes de Sanitat, i a més requereix una modificació legislativa.

Mentrestant, el nou president del Govern espanyol no ha dit res...De moment sondeja les seves autonomies, Madrid i Galicia es mostren partidàries, mentre que casualment Javier Arenas, que en breu te eleccions a Andalusia, diu que ni parlar-ne; i València rebutja directament el copagament.

Hem continuat dia darrera dia: el Gerent del Clínic feia unes declaracions on deia que considerava “insuficients” les retallades i era necessari introduir el impostos indirectes (copagament). El 061 defensava que deixar de contestar 35 trucades diàries no era greu, per uns servei d‘emergències... El sector de Salut Mental carregava contra la tisorada i avisava que començava a tenir conseqüències greus per aquest pacients...

Diferents dirigents de CiU han demanat repetidament “PSC fort i responsable” i que passem pàgina del “malbaratament, la mala gestió , l’herència econòmica i l’esta ànims que hem deixat al país". Els nostres diputats no han parat de fer declaracions en contra de la mesura de copagament de l’euro per recepta. En la presentació de la Llei de Pressupostos el passat 20 de desembre, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar el "tiquet moderador" com un impost "dissuasori" que s'aplicaria d'entrada amb caràcter "universal", encara que va obrir la porta a estudiar després "exempcions" en funció del nivell de renda. I en unes recents declaracions Oriol Pujol ha reconegut que hi pot haver matisos respecte a l'euro per recepta, en funció de la renda, el tipus de malaltia o la cronicitat de determinades patologies.Tot plegat sona a... improvisació!

El nostre primer secretari, Pere Navarro ho dit alt i clar: tindrem la mà estesa, però amb condicions. Pagar un euro per recepta és una de les “receptes” menys solidàries que se l’hi ha acudit al govern dels "millors". El que els hi deia: la importància de les paraules i de les valors, sobretot dels valors.

Sitges el Ple de les persones

El darrer Ple de l'Ajuntament de Sitges de l'any 2011, va ser un Ple molt significatiu, marcat pel torn de intervencions del públic assistent.
En aquest,però ja havia començat de forma diferent perquè al principi, de forma excepcional els nens i l'AMPA de l'escola Agnès ens va portar la seva particular carta al Reis, una petició demanant una escola nova ja que actualment estan en barracons des de fa molt de temps, i amb les darreres retallades semblava que la construcció de la nova escola havia caigut de l'agenda de la Conselleria d'Educació.Va ser una petició amable tant pels partits que governen Sitges (CiU, PP, GIS,NH) com per la oposició PSC i CUP. Ens van fer entrega de la Carta als Reis Mags i d'un calendari perquè no ens oblidéssim que les seves aules ja fa temps que no son com les de les altres escoles sitgetanes.

Després el Ple va transcorre amb la normalitat que ens té acostumats, alguns punts millor que d’altres .

Però el que ens va deixar a tots frepats va ser més tard, durant el torn d’intervencions del públic assistent, el torn de les persones, dels vilatans... en concret una intervenció del públic, em va fer mossegar els ungles. Una mare anònima d’una trentena d’anys, amb una dignitat que es difícil de descriure, amb els ulls vidriosos però la veu ferma ens va dir:"Senyors referint-se al Govern de l'Ajuntament, però també a tots els representants del consistori, ens estan deixant sense recursos a les classes mitjanes, i cada dia ens ho posen més dur per tirar endavant". I te raó la pujada del taxes de la guarderia, la pujada de taxes a l'escola de música, la taxes de les escombraries, la pujada de l’IBI ...les retallades ens salut, ja no tenim farmàcies de guardia  tot i ser un municipi turístic i el CAP no està obert en festiu... tot fa que Sitges ja no sigui un municipi de les persones. Això sí, acabarem amb els comptes quadrats! Però a quin preu?

La veu tremolosa i ferma d'aquella noia: mare, jove, guapa, preocupada, trista i valenta no se'ns oblidarà a cap del assistents.

I espero que obligui a reflexionar al Govern del municipal, perquè sí, s'han de fer ajustos, però no s'oblidin de les persones.
  

Expiar

Avui m’he despertat amb aquesta notícia: els metges de família hauran d’atendre pacients que fins ara s’adreçaven als hospitals. Dec estar dormida. Doncs no, aquest és el titular que ahir va decidir treure el Departament de Salut.

Els metges de família ja fa temps que fan bé la seva feina, en la mesura que poden, és clar!. Vull dir  que conec a molts metges  que ja valoren les lesions dermatològiques en els seu pacients, que fan cirurgia menor a la CAP (treuen petites lesions ), que fan crioteràpia (cremen berrugues), controlen el Sintrom… que visiten crònics, que fan seguiment d’algun dels seus pacients quan ingressen als hospitals.

Tot depèn sobretot de quin volum de pacients tenen. En els darrers anys havíem arribat a una ràtio de1.500 pacients per metge de família, ara amb les retallades aquest equilibri, que era el reclamat per els professionals de l’Atenció Primària, ja no es pot mantenir, i el número de pacients ha augmentat, bàsicament, perquè amb menys metges toca més pacients.

I ara com és que hi ha menys metges? El Conseller Boi Ruiz ens vols fer oblidar que el seu Departament ha disminuït  el pressupost  en un 10% en un any, i això ha fet que no és cobreixin les suplències, les baixes maternals, no es contractin metges per cobrir-les i per tant que menys professionals hagin d’atendre més pacients. També vol que oblidem que les negociacions amb l’ICS s’han trencat.

Vaig llegir un twit dissabte, arran de la Jornada que va reunir a Sitges a la plana major de Salut, que deia “m'alegra quan els polítics reconeixen públicament la feina dels seus directors de comunicació. Ho acaba de fer el conseller Boi”. Doncs mira, amb això hi estic d’acord: sens dubte el seu director de comunicació és molt bo i ja fa temps que ho veiem.
En plena crisi de metges, cada setmana es publicava una o dues notícies de
l’èxit de la Sanitat Catalana; recordem la intervenció de l‘espina bífida intrauterina o el desplegament del  codi Politrauma.

I ara  que ja hem superat la fase de retallades amb permís de la ciutadania, ara expliquem tot allò que cal fer per modernitzar els nostre sistema, que en molts casos ja es feia i que, per suposat, és pot millorar. Si senyor, expiem, expiem pecats, que en el fons CiU també compte amb el permís de Déu.