Era una vegada el tripagament...

Mentre preparàvem la coca i els petards per la revetlla de Sant Joan, l’euro per recepta s’estrenava a les farmàcies. Engegava el primer impost a tot l’Estat sobre la malaltia, qui més malalt està, qui més fàrmacs necessita, més paga.

Una setmana després ha entrat en vigor el copagament sanitari que ha imposat el govern del Partit Popular  amb el Real Decret 16/2012.

Des de l’anunci fins la entrada en vigor de tots dos impostos han passat unes quantes coses que val la pena recordar.

En primer lloc  el Reial Decret 16/2012 envaeix competències de l’Estatut d’Autonomia, tal com diu el dictàmen del Consell de Garanties Estatutàries. D’altra banda l’euro per recepta segons el govern de l’Estat podria envair competències estatals. De manera que Convergencia i Unió i el Partit Popular després de converses entre Duran i Sáenz de Santamaría han decidit postergar les discussions competencials durant 9 mesos abans d’emprendre qualsevol via davant del Tribunal Constitucional i aplicar les dues mesures.

En segon lloc, la Ministra ha intentat posar una cortina de fum amb la noticia que al creuar les dades de Sanitat i Seguretat Social, ha quedat al descobert un frau de 200.000 usuaris. Benvingut el descobriment! Però no oblidem que aquest govern ha promogut una amnistia fiscal pels qui més defrauden. Per tant que no ens vulguin confondre, una cosa és el frau, que cal perseguir-lo i més quan es tracta d’un problema entre dades de diferents administracions, i l’altre molt diferent és retallar drets socials.

I per últim des del Ministeri s'ha anunciat la retirada de més de 400 medicaments de la cartera pública, i la Ministra no ha pogut estar-se'n de fer recomanacions com: recorrer a herbes medicinals i remeis casolans per substituir les medicines que ja no seran finançades amb diners públics....

Tot plegat  molt de fum i soroll per implementar aquest impostos

El que si queda clar és que:

- Tots els estudis realitzats sobre els copagaments evidencien un efecte important i negatiu sobre l'equitat i l'accesabilitat al sistema sanitari de les persones més vulnerables, amb menys ingressos i amb malalties cròniques.

- Que a Catalunya paguem un euro més que a la resta de l’Estat pel mateix medicament.

- Que als ciutadans se’ls ha informat per la premsa i a través de la oficina de farmàcia, no han rebut cap informació especifica de l’administració quan acaben de perdre un dret.

- Que la recaptació de 100 Milions d’euros a l’any  a través de l’euro per recepta no justifica en cap cas la taxa, perquè es poden buscar altres vies de recaptació d’ingressos. Recordo que l’impost de successions no s’està aplicant ( 450M d’euros ).

- I que per algun estrany motiu els nostres governants han decidit iniciar els nous copagaments coincidint amb període estival i en dates senyalades. No em digueu que soc mal pensada, però no serà que els seus votants ja han començat les vacances?

A on vol portar la sanitat?, senyor Mas-Collell

Mentre alguns benintencionats volien constatar un canvi en la sensibilitat política del President Mas, quan ahir advertia al President del Banc Central Europeu que l’austeritat i la reducció del dèficit no seran suficients per sortir de la crisi, només han calgut menys de vint-i-quatre hores per comprovar que era un miratge. El temps que hem trigat a llegir l’article al diari El País del conseller Mas-Collell on demana al govern de Espanyol que sigui més contundent amb les retallades i en l’aplicació del copagament sanitari.

Entre d’altres mesures Mas-Collell proposa que els treballadors actius amb rendes superiors a 100.000 euros sufraguin el 100% del medicaments i que els pacients ingressats als hospitals paguin 5 euros diaris.

Sorprèn que l’article no aporti dades que justifiquin aquestes mesures, i que tampoc s’indiqui quins serien els ingressos que s’obtindrien ...

Ni dades ni raons objectives, però sí molta ideologia. La prova més evident, quan Mas-Collell escriu “no serà possible en el futur canalitzar el seu finançament (de la sanitat) estrictament a través dels recursos fiscals de caràcter general”.

Amb l’excusa de les dificultats econòmiques i l’aparença de que estem demanant un esforç a les rendes més altes, el que pretén CiU és conduir-nos a un canvi de model que trenca amb la sanitat universal i gratuïta tal i com l’hem conegut fins ara.

El Govern de CIU no esta sol en aquesta cursa per desmantellar el nostre sistema de salut. Com en tantes d’altres retallades, va de la mà de Partit Popular. En aquets cas, de la Ministra Mato, que ja ha obert el camí amb el Real Decret Llei 16/2012 aprovat el passat del 20 d’abril. Per aquesta raó, l’endemà de la seva publicació al BOE vaig sol·licitar, des del Grup de l’Entesa per Catalunya, la seva compareixença al Senat perquè doni compte del retrocés en drets que implicarà per a la majoria de ciutadans.

En qualsevol cas, les declaracions de Mas-Collell no deixen lloc a dubte sobre els intencions del Govern i la ideològia que esta presidint totes les seves decisions.

Com hem finançat, fins a dia d’avui, la nostra sanitat sinó a través dels impostos? Que vol dir que ja no és sostenible? Que no és més redistributiu fer pagar més als que més tenen, a través dels impostos, mentre garantim l’accés universal a la salut a tothom, independentment del seu nivell de renda?

Calen reformes a la nostra sanitat? Si, calen, són necessàries i desitjables per garantir l’eficiència i equitat del sistema. A tall d’exemple la reordenació dels recursos i serveis més cars (terciarisme) a Catalunya és una assignatura pendent des de fa temps.

Per tant, tenim alternatives per generar ingressos i per ser més eficients en la despesa que no passen indispensablement pel copagament (seria millor anomenar-lo repagament).

Sí, existeixen alternatives. Les hem escoltat aquests dies de la mà de Martin Schulz , President del Parlament Europeu. Ahir mateix, en una conferència, proposava la creació d’un nou impost a les transaccions financeres, que significaria uns ingressos de 55.000 M d’euros a l’eurozona.” La qüestió de l’impost sobre transaccions financeres no és una qüestió  d’ideologia, sinó de justícia”, va dir. I jo afegeixo: de justícia social. Encara que a CiU, al PP i al senyor Mas-Collell, sembla que això no els interessa massa.

La importància de les paraules ... i del valors

“La importància de les paraules...”ho deia Àngels Barceló a Hora 25 el dijous 28 de Novembre per començar un debat amb els seus tertulians referint-se a la mateixa manera de dir “copagament” que “tiquet moderador”. Perquè és el mateix, exactament el mateix. Però des d’aquell dijous fins avui han passat moltes coses. Anem per parts, perquè aquesta realitat trepidant no ens deixa temps de reflexionar, i a vegades cal fer ho:

En primer lloc el Primer secretari del PSC, escollit en el darrer Congrés, Pere Navarro ha deixat clar que tenim la mà estesa envers al Govern de al Generalitat però amb condicions: que les decisions de austeritat no castiguin a les classes mitjanes. Mentre el president Mas mante la geometria variable per pactar els pressupostos

Tornem a la importància de les paraules ja siguin escrites o parlades.

Recordo que en cap dels programes electorals de CIU o del PP consta un sol paràgraf sobre el copagament; és més, el Partit Popular va dir que no en posaria. Ni tampoc consta cap paràgraf sobre totes les mesures que el Govern ha anat desgranant.

Comencem per la sorpresa que ens va donar en la primera compareixença el president Artur Mas, pocs dies després de haver guanyat les eleccions generals el PP, però on CIU va ser la força més votada a Catalunya.

En l’argot de salut ens referim a tiquet moderador, aquella taxa que és posa per dissuadir el consum de serveis. En alguns països del Nord d’Europa com Suècia i Noruega, en els que ens emmirallem sovint, l’utilitzen. Darrerament, però, s’ha publicat un article, “No todo es clínica”, de José Ramón Repullo,que qüestiona l’equitat en l’ús de tiquet moderador perquè no discriminen entre l’ús i l’abús.

Durant els darrers quatre anys a Catalunya s’ha establert el millor tiquet moderador pel consum de fàrmacs: la recepta electrònica, aquest avenç tecnològic que ha fet que tots els pacients tinguin només aquell fàrmacs que necessiten, que els metges puguin establir quines son les pautes més adequades, que les visites als CAPs disminueixin per aquets motiu... Per tant de tiquet moderador res, si de cas tiquet recaptador .

L’únic que aportarà aquest copagament serà uns ingressos de 100 M d’euros.

Després de les declaracions del President anunciant que estudiarien el tema, ràpidament el Col·legi de Metges de Barcelona va corregir, especificant que no recaigués en els pacients crònics, que son els que més consumeixen, i que es tingués en compte el nivell de renta. El vicepresident del COMB deia textualment “si serveix per incorporar més recursos, el saludarem favorablement”.

Doncs ja estava tot dit: aleshores per posar-li la nota nacionalista només ha va caldre recordar que aquestes modificacions no es podien fer des de les autonomies, sinó que s’havien de prendre dins l’àmbit del Consejo Interterritorial de Salud, que no és reuniria fins tenir el nou Govern. I amb l’aprovació del Ministeri, perquè la farmàcia és una de les poques competències que li queda al Ministeri en temes de Sanitat, i a més requereix una modificació legislativa.

Mentrestant, el nou president del Govern espanyol no ha dit res...De moment sondeja les seves autonomies, Madrid i Galicia es mostren partidàries, mentre que casualment Javier Arenas, que en breu te eleccions a Andalusia, diu que ni parlar-ne; i València rebutja directament el copagament.

Hem continuat dia darrera dia: el Gerent del Clínic feia unes declaracions on deia que considerava “insuficients” les retallades i era necessari introduir el impostos indirectes (copagament). El 061 defensava que deixar de contestar 35 trucades diàries no era greu, per uns servei d‘emergències... El sector de Salut Mental carregava contra la tisorada i avisava que començava a tenir conseqüències greus per aquest pacients...

Diferents dirigents de CiU han demanat repetidament “PSC fort i responsable” i que passem pàgina del “malbaratament, la mala gestió , l’herència econòmica i l’esta ànims que hem deixat al país". Els nostres diputats no han parat de fer declaracions en contra de la mesura de copagament de l’euro per recepta. En la presentació de la Llei de Pressupostos el passat 20 de desembre, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar el "tiquet moderador" com un impost "dissuasori" que s'aplicaria d'entrada amb caràcter "universal", encara que va obrir la porta a estudiar després "exempcions" en funció del nivell de renda. I en unes recents declaracions Oriol Pujol ha reconegut que hi pot haver matisos respecte a l'euro per recepta, en funció de la renda, el tipus de malaltia o la cronicitat de determinades patologies.Tot plegat sona a... improvisació!

El nostre primer secretari, Pere Navarro ho dit alt i clar: tindrem la mà estesa, però amb condicions. Pagar un euro per recepta és una de les “receptes” menys solidàries que se l’hi ha acudit al govern dels "millors". El que els hi deia: la importància de les paraules i de les valors, sobretot dels valors.