martes, 20 de diciembre de 2011

Sitges el Ple de les persones

El darrer Ple de l'Ajuntament de Sitges de l'any 2011, va ser un Ple molt significatiu, marcat pel torn de intervencions del públic assistent.
En aquest,però ja havia començat de forma diferent perquè al principi, de forma excepcional els nens i l'AMPA de l'escola Agnès ens va portar la seva particular carta al Reis, una petició demanant una escola nova ja que actualment estan en barracons des de fa molt de temps, i amb les darreres retallades semblava que la construcció de la nova escola havia caigut de l'agenda de la Conselleria d'Educació.Va ser una petició amable tant pels partits que governen Sitges (CiU, PP, GIS,NH) com per la oposició PSC i CUP. Ens van fer entrega de la Carta als Reis Mags i d'un calendari perquè no ens oblidéssim que les seves aules ja fa temps que no son com les de les altres escoles sitgetanes.

Després el Ple va transcorre amb la normalitat que ens té acostumats, alguns punts millor que d’altres .

Però el que ens va deixar a tots frepats va ser més tard, durant el torn d’intervencions del públic assistent, el torn de les persones, dels vilatans... en concret una intervenció del públic, em va fer mossegar els ungles. Una mare anònima d’una trentena d’anys, amb una dignitat que es difícil de descriure, amb els ulls vidriosos però la veu ferma ens va dir:"Senyors referint-se al Govern de l'Ajuntament, però també a tots els representants del consistori, ens estan deixant sense recursos a les classes mitjanes, i cada dia ens ho posen més dur per tirar endavant". I te raó la pujada del taxes de la guarderia, la pujada de taxes a l'escola de música, la taxes de les escombraries, la pujada de l’IBI ...les retallades ens salut, ja no tenim farmàcies de guardia  tot i ser un municipi turístic i el CAP no està obert en festiu... tot fa que Sitges ja no sigui un municipi de les persones. Això sí, acabarem amb els comptes quadrats! Però a quin preu?

La veu tremolosa i ferma d'aquella noia: mare, jove, guapa, preocupada, trista i valenta no se'ns oblidarà a cap del assistents.

I espero que obligui a reflexionar al Govern del municipal, perquè sí, s'han de fer ajustos, però no s'oblidin de les persones.
  




martes, 13 de diciembre de 2011

El Senado de España

El Senado ese gran desconocido, realmente esta cámara no es conocida, ni comprendida por los ciudadanos. Con razón porque se habla muy poco de ella en los medios de comunicación y cuando se habla es para decir que no sirve para nada...No puedo estar de acuerdo con esa afirmación naturalmente. La Cámara Alta fue creada en 1978 y aprobada por referéndum el 6 de diciembre  del mismo año por el pueblo español Constitución. dentro de la Con. Su función es la segunda lectura de las leyes que provienen del Congreso. Pero ralamente entre la España del 1978 y la del 2011 han cambiado muchas cosas y está claro que la reforma del Senado es necesaria y urgente para que la ciudadanía entienda el sentido de la misma. El Senado es por definición la Cámara territorial de la España Plural, de las Comunidades Autónomas, des de la óptica federal tendría que garantizar la defensa de la plurinacionalidad, la pluriculturalidad y el plurilingüismo de España. Él debate está abierto: ¿Qué modelo de cámara escoger: el modelo alemán de representación de los gobiernos autonómicos o el modelo americano de elección directa de los senadores, en igual número para cada comunidad? En la actualidad es una mezcla se eligen cuatro senadores por provincia de elección directa, y el resto directamente por las Comunidades Autónomas. ¿Debería tener tantos senadores?


El debate ahora en época de recortes y crisis está en la calle, si el Senado no aporta que "lo cierren "proclaman algunos ciudadanos "y sinó que me digan para que sirve". Servir, sirve para mejorar las leyes, por que lejos de la árdua batalla del Congreso de los Diputados, el Senado permite un espacio de reflexión más pausado y también permite que los ciudadanos puedan presentar más iniciativas populares. Las leyes vuelven al Congreso para su aprobación definitiva mejoradas, y eso es lo que no tiene mucho sentido, por eso y por otras razones ahora toca, toca reformar el Senado y todos los senadores lo sabemos y estoy convencida que trabajaremos por ello.
En el podcast encontrareís el programa de RNE España Directo que se emitió des del Senado el día 1 de diciembre con motivo de día de puertas abiertas de la cámara. Creo que es una buena manera de entender el trabajo que se realiza en ella. Des del minuto 40 al 46 me entrevistan como Senadora nueva, me tiembla la voz, y no es mi mejor entrevista pero si la primera y me parecía adecuado compartirla en el Blog


martes, 29 de noviembre de 2011

Expiar

Avui m’he despertat amb aquesta notícia: els metges de família hauran d’atendre pacients que fins ara s’adreçaven als hospitals. Dec estar dormida. Doncs no, aquest és el titular que ahir va decidir treure el Departament de Salut.
Els metges de família ja fa temps que fan bé la seva feina, en la mesura que poden, és clar!. Vull dir  que conec a molts metges  que ja valoren les lesions dermatològiques en els seu pacients, que fan cirurgia menor a la CAP (treuen petites lesions ), que fan crioteràpia (cremen berrugues), controlen el Sintrom… que visiten crònics, que fan seguiment d’algun dels seus pacients quan ingressen als hospitals.

Tot depèn sobretot de quin volum de pacients tenen. En els darrers anys havíem arribat a una ràtio de1.500 pacients per metge de família, ara amb les retallades aquest equilibri, que era el reclamat per els professionals de l’Atenció Primària, ja no es pot mantenir, i el número de pacients ha augmentat, bàsicament, perquè amb menys metges toca més pacients.

I ara com és que hi ha menys metges? El Conseller Boi Ruiz ens vols fer oblidar que el seu Departament ha disminuït  el pressupost  en un 10% en un any, i això ha fet que no és cobreixin les suplències, les baixes maternals, no es contractin metges per cobrir-les i per tant que menys professionals hagin d’atendre més pacients. També vol que oblidem que les negociacions amb l’ICS s’han trencat.
Vaig llegir un twit dissabte, arran de la Jornada que va reunir a Sitges a la plana major de Salut, que deia m'alegra quan els polítics reconeixen públicament la feina dels seus directors de comunicació. Ho acaba de fer el conseller Boi”. Doncs mira, amb això hi estic d’acord: sens dubte el seu director de comunicació és molt bo i ja fa temps que ho veiem.
En plena crisi de metges, cada setmana es publicava una o dues notícies de
l’èxit de la Sanitat Catalana; recordem la intervenció de l‘espina bífida intrauterina o el desplegament del  codi Politrauma.
I ara  que ja hem superat la fase de retallades amb permís de la ciutadania, ara expliquem tot allò que cal fer per modernitzar els nostre sistema, que en molts casos ja es feia i que, per suposat, és pot millorar. Si senyor, expiem, expiem pecats, que en el fons CiU també compte amb el permís de Déu.

lunes, 28 de noviembre de 2011

Primer post

Soc metgessa de família de professió, actualment senadora per l'Entesa pel Progrés de Catalunya i regidora del PSC-PM de Sitges. He exercit de metge i m'he dedicat a la gestió sanitària els darrers anys. Vaig començar la meva carrera política com a Cap de gabinet de Benestar i Família l'any 2006 amb la Consellera Carme Figueras. Després vaig treballar al CatSalut, com a adjunt a la gerència primer, i desprès com a gerent del territori Barcelona Sud, que abastava des de L'Hospitalet de Llobregat, El Baix Llobregat, L'Alt Penedès i el Garraf , emmarcat en la Regió Sanitària de Barcelona.

Pretenc que aquest blog sigui un espai per poder expressar les meves idees dels esdeveniments que vivim en aquests temps convulsos. La immediatesa no ens deixa espai per a la reflexió, amb prou feines païm una notícia que la realitat ja l'ha tornat caduca.

Com comentava Andreu Missé ala presentació del llibre La crisis del Euro escrit amb Josep Borrell "cada dia passen tantes coses, que mai tenim temps de reflexionar-hi, però les hem d'explicar".

També voldria que fos un espai per compartir la meva visió d'aquest dia a dia, especialment en temes de salut, polítiques socials, igualtat entre altres.

I de tant en tant, si el temps i la realitat m'ho permeten, hi reflexionaré.

Espero que us agradi i que sigui d'utilitat per tots aquells que volem continuar avançant cap a un país de progrés, on la igualtat d'oportunitats sigui una realita