lunes, 21 de enero de 2013

L’euro per recepta injust, si, però català !

Deia el Conseller Boi Ruiz al tram final de la entrevista emesa pel TN Vespre de TV3 el passat dijous, que si “els catalans decidim pagar un euro per recepta, no perjudiquem a la resta de persones de l’Estat”

Per una vegada, hi estic d’acord: només perjudica als catalans.
El que no comparteixo és que els catalans haguem decidit, ja que, fins on jo sé, no hem estat consultats al respecte. La mesura va ser aprovada la passada legislatura amb els vots de Convergència i Unió i gràcies a l’abstenció del Partit Popular Català. La resta de Cambra va votar-hi en contra.

Per tant el Conseller Boi Ruiz no pot utilitzar aquesta forma verbal des del Govern, perquè el Govern no és "els catalans". I si es refereix a la representació parlamentaria actual, la proposta no s’ha tornat a portar a la Cambra, on segurament a ERC li pujarien els colors si l'hagués de votar a favor. La retirada de l’euro per recepta era un dels seus principals compromisos electorals, tot i que ha verbalitzat que ha estat una moneda de canvi en el pacte CIU –ERC. Com el Partit Popular,ERC diu una cosa en campanya i en fa una altra.
Disfressar de catalanitat una injustícia com l’euro per recepta no la converteix en quelcom positiu, més encara quan la seva posada en marxa es va fer en paral·lel al nou copagament sanitari imposat pel govern del PP ( Real Decret 16/2013).  Un decret que passarà a la història perquè, per primera vegada, fa pagar als pensionistes a l'hora d'accedir als medicaments. Gràcies a Convergència i Unió, els catalans ens vam convertir en els ciutadans de l'Estat que més paguem pels medicaments, en concret tres vegades: una amb els nostres impostos, l’altre amb el copagament i, finalment, l’euro per recepta.

Si tant preocupada està CIU per les competències sanitàries de la Generalitat, per què no va recorre el Reial Decret 16/2012 que envaeix competències de l’Estatut d’Autonomia, tal com va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries? Perquè no va plantar cara la Partit Popular ,de manera que els catalans no fóssim doblement discriminats a l’hora d’accedir als medicaments.?
El recurs del PP davant del Tribunal Constitucional ha paralitzat una mesura injusta .Llàstima que el recurs hagi arribat només quan la Comunitat Autònoma de Madrid va decidir implantar l'euro per recepta, davant del risc que la resta de Comunitats governades pel Partit Popular iniciessin el mateix camí. Quina pena que no haguessin pensat abans en els catalans que durant set mesos hem hagut de pagar l’euro per recepta! Més encara si tenim en compte que la Ministra Ana Mato coneixia el dictamen del Consell d’Estat que apuntava la possible inconstitucionalitat d’aquesta mesura.

Es evident que ni Convergència i Unió ni el Partit Popular van prioritzar els interessos dels catalans. L’altra evidència és que, inconstitucional o no, l’euro per recepta és injust, sigui català o no ho sigui. I crec que això ho entenem tots els que vivim a Catalunya, fins hi tot els que "respiren en català" com el conseller Homs.

martes, 15 de enero de 2013

Nou any


Reprenc amb el nou any parlamentari al meu Blog, amb la intenció de ser més constant, i espero que els esdeveniments m'ho permetin.

Aquest darrer any s'ha produït un gran gir en els drets ciutadans, des del Govern Español s’està canviant l'educació, tenim revalida de nou i l'administració fomenta la segregació per raons de sexe.
La sanitat ja no és universal, i per primera vegada copaguem per una ambulància, hem de pagar per poder accedir a la justícia, la llei de la dependència s’està esmicolant amb la intencionalitat de que al seva cobertura sigui mínima i el ajust pressupostaria ofega totes les prestacions de serveis bàsics.
La pobresa s'ha incrementat a Espanya i a Catalunya, especialment en els infants, l'atur no para de créixer i la reforma laboral no ha estat la solució màgica, més aviat el contrari, que prometia el Govern.

A Catalunya la política d’ajustos ha estat pionera, amb noves taxes com l'euro per recepta, i l’endarreriment en el pagaments a les Entitats del Tercer Sector, mentre el mossos ja no porten número d’identificació a les manifestacions...

Davant d'aquesta situació, res fa pensar que la nostra economia creixerà en el proper any i que les polítiques dictades per la UE seran diferents, tot i que darrerament el FMI comença ha donar senyals que indiquen un camí diferent al que seguíem fins ara.

I tot això amanit amb casos de corrupció que senyalen als partits que Governen tant a Espanya, com a Catalunya.

Sense oblidar el dret a decidir, que ondeja com una gran bandera i fa ombra a moltes retallades socials.

Tenim molta feina, la primera escoltar als ciutadans, cada cop més allunyats dels polítics, i la segona fer-nos escoltar i entendre, i la tercera, sens dubte, canviar.