Per una vegada, hi estic d’acord: només perjudica als catalans.
El que no comparteixo
és que els catalans haguem decidit, ja que,
fins on jo sé, no hem estat consultats al respecte. La mesura va ser aprovada la passada
legislatura amb els vots de Convergència i Unió i gràcies a l’abstenció del Partit Popular
Català. La resta de Cambra va votar-hi en contra.
Per tant el Conseller
Boi Ruiz no pot utilitzar aquesta forma verbal des del Govern, perquè el Govern
no és "els catalans". I si es refereix a la representació parlamentaria actual, la proposta no s’ha tornat a portar a la Cambra, on segurament a ERC li pujarien els
colors si l'hagués de votar a favor. La retirada de l’euro per recepta era un
dels seus principals compromisos electorals, tot i que ha verbalitzat que ha estat una
moneda de canvi en el pacte CIU –ERC. Com el Partit Popular,ERC
diu una cosa en campanya i en fa una altra.
Disfressar de catalanitat
una injustícia com l’euro per recepta no la converteix en quelcom positiu, més
encara quan la seva posada en marxa es va fer en paral·lel al nou copagament sanitari imposat
pel govern del PP ( Real Decret 16/2013). Un decret que passarà a la història perquè, per primera vegada,
fa pagar als pensionistes a l'hora d'accedir als medicaments. Gràcies a Convergència i
Unió, els catalans ens vam convertir en els ciutadans de l'Estat que més paguem pels
medicaments, en concret tres vegades: una amb els nostres impostos, l’altre amb
el copagament i, finalment, l’euro per
recepta.
Si tant preocupada està CIU per les competències sanitàries
de la Generalitat, per què no va recorre el Reial Decret 16/2012 que envaeix
competències de l’Estatut d’Autonomia, tal com va dictaminar el Consell de
Garanties Estatutàries? Perquè no va plantar cara la Partit Popular ,de manera
que els catalans no fóssim doblement discriminats a l’hora d’accedir als
medicaments.?
El recurs del PP davant del Tribunal Constitucional ha paralitzat
una mesura injusta .Llàstima que el recurs hagi arribat només quan la Comunitat
Autònoma de Madrid va decidir implantar l'euro per recepta, davant del risc que la resta
de Comunitats governades pel Partit Popular iniciessin el mateix camí. Quina
pena que no haguessin pensat abans en els catalans que durant set mesos hem
hagut de pagar l’euro per recepta! Més encara si tenim en compte que la
Ministra Ana Mato coneixia el dictamen del Consell d’Estat que apuntava la possible
inconstitucionalitat d’aquesta mesura.Es evident que ni Convergència i Unió ni el Partit Popular van prioritzar els interessos dels catalans. L’altra evidència és que, inconstitucional o no, l’euro per recepta és injust, sigui català o no ho sigui. I crec que això ho entenem tots els que vivim a Catalunya, fins hi tot els que "respiren en català" com el conseller Homs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario