L’euro per recepta injust, si, però català !

Deia el Conseller Boi Ruiz al tram final de la entrevista emesa pel TN Vespre de TV3 el passat dijous, que si “els catalans decidim pagar un euro per recepta, no perjudiquem a la resta de persones de l’Estat”

Per una vegada, hi estic d’acord: només perjudica als catalans.

El que no comparteixo és que els catalans haguem decidit, ja que, fins on jo sé, no hem estat consultats al respecte. La mesura va ser aprovada la passada legislatura amb els vots de Convergència i Unió i gràcies a l’abstenció del Partit Popular Català. La resta de Cambra va votar-hi en contra.

Per tant el Conseller Boi Ruiz no pot utilitzar aquesta forma verbal des del Govern, perquè el Govern no és "els catalans". I si es refereix a la representació parlamentaria actual, la proposta no s’ha tornat a portar a la Cambra, on segurament a ERC li pujarien els colors si l'hagués de votar a favor. La retirada de l’euro per recepta era un dels seus principals compromisos electorals, tot i que ha verbalitzat que ha estat una moneda de canvi en el pacte CIU –ERC. Com el Partit Popular,ERC diu una cosa en campanya i en fa una altra.

Disfressar de catalanitat una injustícia com l’euro per recepta no la converteix en quelcom positiu, més encara quan la seva posada en marxa es va fer en paral·lel al nou copagament sanitari imposat pel govern del PP ( Real Decret 16/2013).  Un decret que passarà a la història perquè, per primera vegada, fa pagar als pensionistes a l'hora d'accedir als medicaments. Gràcies a Convergència i Unió, els catalans ens vam convertir en els ciutadans de l'Estat que més paguem pels medicaments, en concret tres vegades: una amb els nostres impostos, l’altre amb el copagament i, finalment, l’euro per recepta.

Si tant preocupada està CIU per les competències sanitàries de la Generalitat, per què no va recorre el Reial Decret 16/2012 que envaeix competències de l’Estatut d’Autonomia, tal com va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries? Perquè no va plantar cara la Partit Popular ,de manera que els catalans no fóssim doblement discriminats a l’hora d’accedir als medicaments.?

El recurs del PP davant del Tribunal Constitucional ha paralitzat una mesura injusta .Llàstima que el recurs hagi arribat només quan la Comunitat Autònoma de Madrid va decidir implantar l'euro per recepta, davant del risc que la resta de Comunitats governades pel Partit Popular iniciessin el mateix camí. Quina pena que no haguessin pensat abans en els catalans que durant set mesos hem hagut de pagar l’euro per recepta! Més encara si tenim en compte que la Ministra Ana Mato coneixia el dictamen del Consell d’Estat que apuntava la possible inconstitucionalitat d’aquesta mesura.

Es evident que ni Convergència i Unió ni el Partit Popular van prioritzar els interessos dels catalans. L’altra evidència és que, inconstitucional o no, l’euro per recepta és injust, sigui català o no ho sigui. I crec que això ho entenem tots els que vivim a Catalunya, fins hi tot els que "respiren en català" com el conseller Homs.

Era una vegada el tripagament...

Mentre preparàvem la coca i els petards per la revetlla de Sant Joan, l’euro per recepta s’estrenava a les farmàcies. Engegava el primer impost a tot l’Estat sobre la malaltia, qui més malalt està, qui més fàrmacs necessita, més paga.

Una setmana després ha entrat en vigor el copagament sanitari que ha imposat el govern del Partit Popular  amb el Real Decret 16/2012.

Des de l’anunci fins la entrada en vigor de tots dos impostos han passat unes quantes coses que val la pena recordar.

En primer lloc  el Reial Decret 16/2012 envaeix competències de l’Estatut d’Autonomia, tal com diu el dictàmen del Consell de Garanties Estatutàries. D’altra banda l’euro per recepta segons el govern de l’Estat podria envair competències estatals. De manera que Convergencia i Unió i el Partit Popular després de converses entre Duran i Sáenz de Santamaría han decidit postergar les discussions competencials durant 9 mesos abans d’emprendre qualsevol via davant del Tribunal Constitucional i aplicar les dues mesures.

En segon lloc, la Ministra ha intentat posar una cortina de fum amb la noticia que al creuar les dades de Sanitat i Seguretat Social, ha quedat al descobert un frau de 200.000 usuaris. Benvingut el descobriment! Però no oblidem que aquest govern ha promogut una amnistia fiscal pels qui més defrauden. Per tant que no ens vulguin confondre, una cosa és el frau, que cal perseguir-lo i més quan es tracta d’un problema entre dades de diferents administracions, i l’altre molt diferent és retallar drets socials.

I per últim des del Ministeri s'ha anunciat la retirada de més de 400 medicaments de la cartera pública, i la Ministra no ha pogut estar-se'n de fer recomanacions com: recorrer a herbes medicinals i remeis casolans per substituir les medicines que ja no seran finançades amb diners públics....

Tot plegat  molt de fum i soroll per implementar aquest impostos

El que si queda clar és que:

- Tots els estudis realitzats sobre els copagaments evidencien un efecte important i negatiu sobre l'equitat i l'accesabilitat al sistema sanitari de les persones més vulnerables, amb menys ingressos i amb malalties cròniques.

- Que a Catalunya paguem un euro més que a la resta de l’Estat pel mateix medicament.

- Que als ciutadans se’ls ha informat per la premsa i a través de la oficina de farmàcia, no han rebut cap informació especifica de l’administració quan acaben de perdre un dret.

- Que la recaptació de 100 Milions d’euros a l’any  a través de l’euro per recepta no justifica en cap cas la taxa, perquè es poden buscar altres vies de recaptació d’ingressos. Recordo que l’impost de successions no s’està aplicant ( 450M d’euros ).

- I que per algun estrany motiu els nostres governants han decidit iniciar els nous copagaments coincidint amb període estival i en dates senyalades. No em digueu que soc mal pensada, però no serà que els seus votants ja han començat les vacances?