Nou any

Reprenc amb el nou any parlamentari al meu Blog, amb la intenció de ser més constant, i espero que els esdeveniments m'ho permetin.

Aquest darrer any s'ha produït un gran gir en els drets ciutadans, des del Govern Español s’està canviant l'educació, tenim revalida de nou i l'administració fomenta la segregació per raons de sexe.
La sanitat ja no és universal, i per primera vegada copaguem per una ambulància, hem de pagar per poder accedir a la justícia, la llei de la dependència s’està esmicolant amb la intencionalitat de que al seva cobertura sigui mínima i el ajust pressupostaria ofega totes les prestacions de serveis bàsics.
La pobresa s'ha incrementat a Espanya i a Catalunya, especialment en els infants, l'atur no para de créixer i la reforma laboral no ha estat la solució màgica, més aviat el contrari, que prometia el Govern.

A Catalunya la política d’ajustos ha estat pionera, amb noves taxes com l'euro per recepta, i l’endarreriment en el pagaments a les Entitats del Tercer Sector, mentre el mossos ja no porten número d’identificació a les manifestacions...

Davant d'aquesta situació, res fa pensar que la nostra economia creixerà en el proper any i que les polítiques dictades per la UE seran diferents, tot i que darrerament el FMI comença ha donar senyals que indiquen un camí diferent al que seguíem fins ara.

I tot això amanit amb casos de corrupció que senyalen als partits que Governen tant a Espanya, com a Catalunya.

Sense oblidar el dret a decidir, que ondeja com una gran bandera i fa ombra a moltes retallades socials.

Tenim molta feina, la primera escoltar als ciutadans, cada cop més allunyats dels polítics, i la segona fer-nos escoltar i entendre, i la tercera, sens dubte, canviar.

Mama, et puc preguntar una cosa?

-Mama, et puc preguntar una cosa?

-Digue'm.

-Si tinc tos em portaràs al metge oi?

-Si, si tens molta tos sí.

-I em farà prendre aquell xarop tant dolent...Ecsss! I em curaré, no?

-Sí, per què ho preguntes?

-És que l’Alba tenia tos.

-L’Alba de la teva classe?

-Sí, tenia tos i ja no ve a l’escola des de fa molts dies…

(Silenci)

-Mama?

-Què?

-Per què l’Alba no s’ha curat?

-Perquè  de vegades necessitem més coses que les medicines per curar-nos.

-Jo m’ho passo molt bé amb l’Alba, m’explica moltes coses al pati, sempre li dono un tros del meu entrepà…no t’enfades, oi mama? És que m’explicava que a casa seva sopaven molt poquet i tenia gana als matins, i mai portava entrepà…. i com que estava tant primeta... i jo una mica grassonet .. doncs... li donava.

Sempre té fred, a la classe, al pati... cada cop juga menys amb nosaltres... Llavors va començar aquella tos, sempre estava tossint i nosaltres li dèiem Alba prou de tossir sembles un trombó!

Però ara l’enyoro... Em feia riure al pati... Crec que m’agrada l’Alba, mama... no és presumida com les altres nenes, la roba li ve una mica gran… però és molt divertida i té molta imaginació!! Jo em pensava que tornaria de seguida però ja fa unes setmanes que no ve. Tu creus que el xarop no l’ha curat?

-El xarop li curarà la tos, però l'Alba té una altra cosa més díficil de curar...

-Ah si, i com és diu?

-És diu pobresa.

-I com es cura?