De vez en cuando la vida

A vegades de tant en tant tot surt bé, estàs content, la gent és més amable, no et semblen tan horrorosos els discursos dels polítics de l’oposició, fins i tot penses que potser aquests són diferents...tal com descriu una meravellosa cançó de Joan Manel Serrat " De Vez en Cuando la Vida" .

D’aquesta sensació, en són responsables principalment unes hormones anomenades endorfines, explicació cinetífica que ens donaria Eduard Punset, per això quan estem enamorats tot sembla meravellós... Però també en altres moments de la nostra vida: quan el Barça guanya la Champions, el nivell d’endorfines de Catalunya estic segura que si algú les ha mesurat ha de ser altíssim!  O per exemple, recordo la plaça Sant Jaume el dia la proclamació del Govern d'en Pascual Maragall, els que hi érem, i érem uns quants, crec que teniem un nivell d'emoció i felicitat molt elevat. 

Llibres, com el darrer de l'Albert Espinosa "Si tú me dices ven lo dejo todo... pero dime ven", o pel.lícules com Kung Fu Panda i Kung Fu Panda 2 , films que despleguen tota la filosofia oriental en format de dibuix animat de la excel.lent DreamWorks Animation, d'aquelles pel.lícules que són per adults i per nens,  parlen del que jo volia parlar en aquets post, de "filosofia" vital, de fer-se gran, de saber el que vols.

És una de les claus de la vida, saber el que vols: si vols ser cuiner o vols ser una estrella de cinema, si vols ser escriptor o arquitecte, si vols ser detectiu o polític... Això és resumeix en la famosa frase que molts hem pronunciat:“Es que no sé què vull ser de gran?” i normalment la diem entre els 35 i els 40 anys que ja som bastant grans... (Felicito a tots aquells que l'hagin pronunciat abans!) Però fins que un, no ha recorregut un bon tros de la vida, és difícil saber el que realment vols.

Quan saps on ets i qui ets, que vols i cap on vols anar, apareix un Shen centrat clar, és com ho anomena la medicina tradicional xinesa i alehores estàs radiant i feliç !

No crec que sempre sigui així, però a vegades sí, i quan ho aconsegueixes, tothom és més amable, et truca aquell amic que feia temps que no veies i quedeu, i tot surt bé... o no, però tú ho entomes.

Científicament em sembla que les endorfines que secretem quan ens enamorem duren uns 6 mesos, no sé quan dura el Shen centrat i clar... espero que una mica més...