Amb la cara i la creu

Vaig dir que faria un post dedicat als amics, perquè un d’ells em va dir la falta ortogràfica més GRAN del meu Blog, el meu segon cognom:Riqué i aquesta setmana se'l mereixen més que mai perquè me oblidat d'un dinar, una amiga marxa lluny, i dues d'elles han fet anys...

Un post dedicat als amics, als nou i als de sempre, perquè als amics són una part molt important de les nostres vides.

Fa poc, arrel de l’aniversari d’una amiga, vaig recuperar un article de la Rosa Montero que es va publicar a El País Semanal de fa uns anys titulat Gracias com a targeta de felicitació. L’article parlava dels amics i de lo difícil que és escriure sobre l’amistat perquè com de l’amor tots ens considerem experts en el tema.

Però l’amistat no és un sentiment sobtat com ho és l'amor, creix poc a poc, es construeix amb el llarg del temps, cal mimar-la i gastar hi temps, cuidar-la.

Amb l'elecció dels amics a vegades t'equivoques i d’aquell que et pensaves que seria un gran amic, després resulta que no...Tens amics de l'escola, de l’adolescència, de l'universitat... dels que quan els retrobés al caps dels anys, pots mantenir una conversa com si fes només una setmana que no us veieu, i d'altres que vas fent pel camí a la maduresa, de la feina, del treball en equip, d'un viatge..

Com de costum hi ha molts referents cinematogràfics que parlen de la amistat com Los amigos de Peter de Kenneth Brannagh (1992) on Emma Thomson fa un interpretació molt divertida, i el llavors desconegut Hugh Laurie (Dr. House) te un dels papers protagonistes. I de sèries televisives com Friends, Bands of Broders o fins i tot The West Wing. Si cliqueu l'enllaç veureu un fragment d'un dels meus capítols preferits, per molts motius: sempre he sigut una romàntica i aquest capítol ho te tot: saviesa, democràcia en estat pur, instint femení, treball en equip per una causa justa i el protagonista és un senador. Tot i que la primera vegada que el vaig veure l'any 2006, no sabia el que em deparava el futur.

Un de les meus poemes preferit del llibre amb el mateix nom de Kristiane Allert-Wybranietz i diu:

Com si fos, tan senzill!
Jo t’ofereixo: La meva amistat
Data de lliurament: De seguida, amb provisió de sentiments
Preu: De franc
Reserva de propietat: Cap possibilitat de guany
Lliurament: A domicili, sense despeses i al contrari del que s'acostuma , sense embalatge

Als meus amics me’ls estimo i no em fa vergonya dir-ho, sempre que els necessito hi són, hem compartit rialles, caps de setmana, secrets, complicitats, angoixes i pors, i el més important m’accepten com soc: amb la cara i la creu,de vegades com l'escuma d'un gasosa... i amb faltes d'ortografia incloses!

L’article de Rosa Montero ho explica amb molta clarividència, no el sabut trobar a la xarxa però segur que hi és, i acaba amb una senzilla frase que em permeto adaptar.
Gràcies per que hem compartit i pel que compartirem. Moltes gràcies.