jueves, 2 de febrero de 2012

Amors que maten

Ella no havia pensat mai que passaria, ja havia decidit que aquell noi li agradava molt, no sabia que havia sigut, si la seva mirada o els seu somriure o potser els seus ull.. no ho sabia, però en uns segons alguna cosa havia passat. S’havia enamorat...de l’home equivocat però no ho sabia.

Durant el primer mes de l’any 2012 han perdut la vida, només a Catalunya cinc dones, i a tot el país catorze! Minsiterio de Sanidad Servicios Sociales y Igualdad L’estadística fa posar la pell de gallina, set d’elles son d’origen espanyol, 5 catalanes i la resta immigrants, eren dones joves en edat productiva dels 30 als 60 anys.
Les declaracions de la Ministra Ana Mato en el primer cas de violència masclista van evidenciar que queda molt camí per fer, ja que la pròpia ministra va titllar el cas de violència "familiar" deixant així en l'àmbit de la vida privada la mort d'una dona per la seva parella.
Què ens esta passant ? Com pot ser que en el primer mes de l’any ja hagin hagut tantes morts per violència de gènere? Tantes?. L’any passat durant el mes de gener van produir-se 8 morts i el total de víctimes mortals l’any 2011 va arribar a 61 vides truncades, i tot i així va ser millor que el 2010. Cliqueu l’enllaç i mireu les dades, son esfereïdores!
Aquesta societat no ens ensenya a estimar i respectar a l’altre i menys a les dones, des de molt petits anem absorbint com una esponja pel·lícules, cançons , llibres, frases, històries que ens ensenyen que patir per amor és normal...
L’amor és un sentiment molt complexa, Jose Antonio Marina titula la primera part del seu llibre Palabras de amor ( tractat filosòfic dels sentiments través de cartes d'amor de totes les èpoques) Esto es amor, quien lo probó lo sabe”, i el defineix com:“Ante todo, es la aparición inesperada y sorprendente, de una persona que destaca sobre el resto del mundo”. I així és com comença però no sempre continua com ho hauria de fer, amb el respecte per l'altre.
El darrer espectacle del Cirque du Soley, CORTEO, sense cap mena de dubte, espectacular com sempre, hi ha una de les actuacions més boniques que jo recordo, és una magnífica al·legoria sobre l’amor, que fan dos trapezistes, una noia i un noi, i et deixen bocabadat amb les acrobàcies i els perills que comporta fer les, elevant-se per sobre de tot el públic i deixant-se caure des del cel amb la confiança absoluta que l’altre et recollirà i no et faràs mal.
Però aquesta al·legoria, no és real perquè que passa quan confies i et deixes caure i l'altre no et recull sinó que aprofita per trepitjar-te... Primer et controlen, desprès t’avergonyeixen davant dels altres, desprès et deprecien, i cada cop et sents més petita fins que un dia et peguen, cada cop més fort i si no pots marxar, fugir, desenganxar-te... un dia et maten.
Pel·lícules com la Te doy mis Ojos de Itziar Bollarin, amb una gran interpretació de Laia Marull i un, com sempre, magnífic Luís Tosar (2003) expliquen la teranyina en que s'acaba convertint una relació patològica.
Hi ha una cançó de Sabina que es titula Contigo personalment mai m’agrada’t perquè la seva estrofa diu:" por que el amor cuando no muere mata, por que amores que matan núnca muren“ i amb frases així anem creixent… és una mostra més com de vegades confonem la passió, l'enamorament, amb el patiment. Hi ha moltes maneres d’expressar l’amor, mil cançons del mateix autor ho demostren, la darrera amb Joan Manel Serrat és molt bonica: “Hoy porti mañana por mi”
A les i els que teniu filles en edat adolescent, a les més joves o qui li vingui de gust us recomano un llibre Ya no sufro por amor de Lucía Etxebarria, en el que fuig del manual d’auto ajuda, i com ella defineix, és un llibre aspirina en el que explica, entre altres coses, els deu manaments d’una relació (més o menys) feliç. Maitena també és un bon exemple per millorar la nostra autoestima i saber marxar de les relacions que no ens convenen, una vinyeta excel·lent  és titula Conductas típicas del amor enfermo i és un clar exemple de com a vegades confonem amor amb altres sentiments que senzillament no ho son.

Tot aixó hauria de ser d’obligada lectura durant la ESO. Perquè és aquí on comença tot, on les dones es confonen i al final entren en una espiral de la que és molt difícil de sortir... i a vegades no se'n surten i perden la vida en la tempesta.
Alguna cosa hem de fer i ho hem de fer entre tots.

1 comentario:

  1. Es una article preciós Mònica, per lo referent a l'Amor, i seriós, per lo greu de les circumstàncies que es donant, en tot lo referent a la violència de genera, es , senzillament de vergonya, la actitud de alguns polítics, la actitud de la ciutadania, de vergonya.

    Penso com vos, i sempre defensaré que violència cero, la manipulació, el sotmetiment, la por, que pot porta a l'esclavatge, cero, i la obligació que te la ciutadania a col.laborar a defensar els Drets Humans.

    Les reflexions sobre l'amor, sobre el gest de l'amor, precioses, amb les referencies literàries, amb l'al·legoria, que d'alguna manera fa el Cirque du Soley, la dansa de l' estimació es mes poderosa, l'equilibri be de la senzillesa, de saber trobar espais on l'únic risc es la abraçada.

    Hi ha una cançó que interpreto de la meva amiga i companya Music, Mercedes Resino, es diu "Si Fue", i a la tornada expresa, "Fue, por amor, fue por amor, si me preguntas no sabría darte una respuesta mejor.

    Un plaer llegir-te

    ResponderEliminar