domingo, 18 de marzo de 2012

Mama, et puc preguntar una cosa?

-Mama, et puc preguntar una cosa?
-Digue'm.
-Si tinc tos em portaràs al metge oi?
-Si, si tens molta tos sí.
-I em farà prendre aquell xarop tant dolent...Ecsss! I em curaré, no?
-Sí, per què ho preguntes?
-És que l’Alba tenia tos.
-L’Alba de la teva classe?
-Sí, tenia tos i ja no ve a l’escola des de fa molts dies…
(Silenci)
-Mama?
-Què?
-Per què l’Alba no s’ha curat?
-Perquè  de vegades necessitem més coses que les medicines per curar-nos.
-Jo m’ho passo molt bé amb l’Alba, m’explica moltes coses al pati, sempre li dono un tros del meu entrepà…no t’enfades, oi mama? És que m’explicava que a casa seva sopaven molt poquet i tenia gana als matins, i mai portava entrepà…. i com que estava tant primeta... i jo una mica grassonet .. doncs... li donava.

Sempre té fred, a la classe, al pati... cada cop juga menys amb nosaltres... Llavors va començar aquella tos, sempre estava tossint i nosaltres li dèiem Alba prou de tossir sembles un trombó!

Però ara l’enyoro... Em feia riure al pati... Crec que m’agrada l’Alba, mama... no és presumida com les altres nenes, la roba li ve una mica gran… però és molt divertida i té molta imaginació!! Jo em pensava que tornaria de seguida però ja fa unes setmanes que no ve. Tu creus que el xarop no l’ha curat?

-El xarop li curarà la tos, però l'Alba té una altra cosa més díficil de curar...
-Ah si, i com és diu?
-És diu pobresa.
-I com es cura?

1 comentario: