jueves, 3 de mayo de 2012

A on vol portar la sanitat?, senyor Mas-Collell

Mentre alguns benintencionats volien constatar un canvi en la sensibilitat política del President Mas, quan ahir advertia al President del Banc Central Europeu que l’austeritat i la reducció del dèficit no seran suficients per sortir de la crisi, només han calgut menys de vint-i-quatre hores per comprovar que era un miratge. El temps que hem trigat a llegir l’article al diari El País del conseller Mas-Collell on demana al govern de Espanyol que sigui més contundent amb les retallades i en l’aplicació del copagament sanitari.

Entre d’altres mesures Mas-Collell proposa que els treballadors actius amb rendes superiors a 100.000 euros sufraguin el 100% del medicaments i que els pacients ingressats als hospitals paguin 5 euros diaris.

Sorprèn que l’article no aporti dades que justifiquin aquestes mesures, i que tampoc s’indiqui quins serien els ingressos que s’obtindrien ...

Ni dades ni raons objectives, però sí molta ideologia. La prova més evident, quan Mas-Collell escriu “no serà possible en el futur canalitzar el seu finançament (de la sanitat) estrictament a través dels recursos fiscals de caràcter general”.

Amb l’excusa de les dificultats econòmiques i l’aparença de que estem demanant un esforç a les rendes més altes, el que pretén CiU és conduir-nos a un canvi de model que trenca amb la sanitat universal i gratuïta tal i com l’hem conegut fins ara.

El Govern de CIU no esta sol en aquesta cursa per desmantellar el nostre sistema de salut. Com en tantes d’altres retallades, va de la mà de Partit Popular. En aquets cas, de la Ministra Mato, que ja ha obert el camí amb el Real Decret Llei 16/2012 aprovat el passat del 20 d’abril. Per aquesta raó, l’endemà de la seva publicació al BOE vaig sol·licitar, des del Grup de l’Entesa per Catalunya, la seva compareixença al Senat perquè doni compte del retrocés en drets que implicarà per a la majoria de ciutadans.

En qualsevol cas, les declaracions de Mas-Collell no deixen lloc a dubte sobre els intencions del Govern i la ideològia que esta presidint totes les seves decisions.

Com hem finançat, fins a dia d’avui, la nostra sanitat sinó a través dels impostos? Que vol dir que ja no és sostenible? Que no és més redistributiu fer pagar més als que més tenen, a través dels impostos, mentre garantim l’accés universal a la salut a tothom, independentment del seu nivell de renda?

Calen reformes a la nostra sanitat? Si, calen, són necessàries i desitjables per garantir l’eficiència i equitat del sistema. A tall d’exemple la reordenació dels recursos i serveis més cars (terciarisme) a Catalunya és una assignatura pendent des de fa temps.

Per tant, tenim alternatives per generar ingressos i per ser més eficients en la despesa que no passen indispensablement pel copagament (seria millor anomenar-lo repagament).

Sí, existeixen alternatives. Les hem escoltat aquests dies de la mà de Martin Schulz , President del Parlament Europeu. Ahir mateix, en una conferència, proposava la creació d’un nou impost a les transaccions financeres, que significaria uns ingressos de 55.000 M d’euros a l’eurozona.” La qüestió de l’impost sobre transaccions financeres no és una qüestió  d’ideologia, sinó de justícia”, va dir. I jo afegeixo: de justícia social. Encara que a CiU, al PP i al senyor Mas-Collell, sembla que això no els interessa massa.